La integració de l'avantguarda a la classe s'expressa políticament com a Partit Comunista, i històricament com a moviment de la classe cap a la posició política de l'avantguarda, la posició política del Comunisme.
El PC no sorgeix, llavors, de les masses o del moviment espontani de les masses proletàries, però sí que sorgeix, necessàriament, de la classe proletària. És precís distingir conceptualment la idea de masses de la de Classe. Les masses formen part de la classe, però l'abracen en la seva totalitat. L'avantguarda és un altre dels seus components essencials. Quan l'avantguarda portadora de la ideologia d'avantguarda s'integra a la Classe i s'uneix al seu moviment de masses, sorgeix el PC Per això diem que aquest partit és un producte de la classe proletària, encara que no del seu moviment de masses espontani. Per això diem que no hi ha PC sense aquesta síntesi entre avantguarda i masses dins de la Classe, encara que l'avantguarda pugui pre-existir - com en l'actualitat pre-existeix i així es pot constatar en els nombrosos cercles marxistes-leninistes que avui estan organitzats i que són producte de la desintegració del revisionisme - desconnectada del moviment obrer i, per tant, sense formar part orgànica de la classe. De fet, aquesta situació és una etapa necessària i prèvia a la consecució del PC: és l'etapa de Reconstitució del Partit, etapa que es caracteritza per que l'avantguarda pugna per formar part integrant de la classe, cosa que només és possible constituint-se en PC.
El proletariat és una unitat entre consciència i moviment. Com ja s'ha dit, en la fase de la seva aparició encara no era una classe. Eren els temps de la desintegració del feudalisme, de l'auge del capital comercial i de la incipient manufactura. Els proletaris existeixen escampats, són un subproducte de la dissolució de les relacions feudals i estenen constantment a tornar a les velles formes de producció familiar o gremial. Però quan el capitalisme s'apropia cada vegada més de les esferes productives de l'economia i comença a dominar tota la producció social i, sobretot, quan el capital introdueix la màquina en la producció, la tendència a la proletarització dels productors es fa dominant i s'inicia la resistència més o menys organitzada dels assalariats. Al principi aquesta lluita és local o individual, però es va estenent i organitzant a escala nacional. Els proletaris van prenent consciència que són una classe amb interessos especials que s'enfronta a una altra classe, la dels patrons. La pugna pren, cada vegada més, les connotacions d'un enfrontament entre classes i, cada vegada més, dimensions polítiques. En aquesta fase del moviment el proletariat es constitueix com a classe i s'organitza políticament com a classe (sindicats, partits obrers). A aquest grau del desenvolupament del moviment correspon un tipus d'organització i un tipus de consciència política. El proletariat és ja una classe social plenament configurada i les seves accions responen a una determinada consciència política independent. Actua, per tant, com a partit polític. No obstant, aquesta consciència i aquesta organització política assenyalen que encara el moviment proletari es troba dins del marc burgès, encara pressuposen les relacions socials capitalistes com a condicions inqüestionables; el moviment del proletariat fonamentat en la lluita de "classe contra classe" encara es limita a la reproducció de les condicions d'aquesta lluita sense altra sortida que desenvolupar-la infinitament. Per això, la lluita política de la classe proletària se centra només en adquirir avantatges per a aquesta lluita, se centra en reformes i empra la vaga o la legalitat parlamentària per a aconseguir-les o ratificar-les. El moviment proletari només pot donar un salt qualitatiu nou i prendre un nou curs d'acord amb les possibilitats de la seva acció política i amb les seves metes històriques quan la conscienciació revolucionària s'introdueixi en el seu moviment presentant-li els seus nous i vertaders objectius polítics i quan això cristal·litzi en un nou tipus d'organització política de la classe obrera; al capdavall, quan el moviment proletari es dirigeixi cap al Comunisme, quan la classe obrera que actua com a partit polític burgès tendeixi a transformar-se en organització política comunista, quan la classe com a moviment polític de resistència es transformi en moviment revolucionari, primer de manera incipient (PC), després de forma que abraci tota la Classe (societat comunista).
En la seva lluita de classe contra la burgesia, el proletariat pugna constantment per dotar-se d'aquest tipus nou d'organització, que acompanya la gradual presa de consciència del seu paper revolucionari. En aquesta lluita, la pervivència del tipus d'organització reformista expressa que el procés d'elevació conscient de les masses cap a la posició d'avantguarda comunista és necessàriament gradual, que no es produeix de cop, per mitjà d'un únic acte polític per a tota la classe - la constitució del PC, per exemple - , sinó de diversos esdeveniments històrics - constitució del PC, més la conquesta revolucionària del poder, més el compliment de les tasques de la Dictadura del Proletariat - , d'una banda; i que la burgesia, mitjançant el suport a aquelles velles organitzacions, tracta de contenir i frenar la transformació i el pas de la consciència i de l'organització obrera del seu estadi reformista a l'estadi revolucionari, per un altre; amb la qual cosa la vella organització obrera es transforma, objectivament, en el seu contrari, perquè deixa de defensar els interessos estratègics de la classe obrera i passa a defensar els de la burgesia, i consumeixi, amb això i per mitjà de les seves direccions oportunistes i revisionistes, la traïció històrica de la socialdemocràcia al proletariat. Per aquesta raó i independentment de les maniobres tàctiques que exigeixi tot procés revolucionari en circumstàncies concretes, la socialdemocràcia i el revisionisme s'han convertit en el principal enemic de la Revolució, tant en la seva primera etapa o de constitució del PC, perquè tracten de desvirtuar la ideologia d'avantguarda i de dificultar la delimitació de camps amb la ideologia burgesa, com en l'etapa de guanyar les masses per a la Revolució i de conquerir el poder, perquè serveix de corretja de transmissió de la burgesia dins de la classe obrera i perquè tracta de neutralitzar la transformació i l'organització revolucionària de les masses.
Si la conversió del proletariat en classe i en partit obrer té lloc per mitjà de la dialèctica o lluita de "classe contra classe", de la seva lluita contra la burgesia per la defensa de les seves reivindicacions immediates, la conversió del proletariat en classe revolucionària i en PC té lloc per mitjà de la dialèctica entre avantguarda i masses dins de la classe, perquè l'avantguarda és la que transforma i l'única que pot transformar la lluita de classe general del proletariat en consciència i organització revolucionàries.
En altres paraules, si el motor del moviment proletari en la seva etapa de conformació com a classe era la confrontació directa amb l'altra classe (la burgesia), confrontació que permet la delimitació dels camps socials o polítics entre ambdues i la unitat del proletariat com a subjecte econòmic, en l'etapa de transformació del moviment obrer en moviment revolucionari (Revolució Proletària), el motor passa a ser l'acció recíproca entre l'avantguarda - ja integrada a la classe - i les masses del proletariat: resumint, el motor de l'elevació de la Classe cap al Comunisme passa a ser el PC.
El PC no és quelcom separat de la classe, no és quelcom que es dóna a aquesta des de fora o que es dirigeix a ella des de fora, el PC és la relació que existeix entre l'avantguarda i les masses de la classe en la Revolució, relació que troba una unitat i troba una cristal·lització orgànica diferent en cada una de les etapes de la Revolució. El concepte de Classe i el concepte de Partit no han de ser entesos separadament, des d'una relació d'exclusió, a la manera metafísica, sinó com els dos aspectes d'una unitat dialèctica, com els dos aspectes d'una entitat històrica determinada, el proletariat, el paper revolucionari del qual es desenvolupa amb el moviment d'aquesta unitat dialèctica: primer, quan, en la fase històrica de preparació de la Revolució -fins a finals del segle XIX-, el proletariat es converteix en classe i, per tant, aquesta condició orgànica passa a ser l'aspecte principal, perquè es tracta de la seva organització com a unitat social, mentre que l'aspecte polític juga un paper secundari, en tant que el partit obrer és només un partit aglutinador de la classe que defensa la seva identitat social i econòmica com a tal classe. Segon, quan en l'era de la Revolució - fins al Comunisme-, el proletariat ha de convertir-se en PC, per la qual cosa la seva elevació a aquesta nova condició política és el principal, perquè es tracta que compleixi la seva missió històrica d'eliminar la societat de classes, amb la qual cosa, una vegada aconseguit el Comunisme, supera la seva condició social i econòmica de classe i desapareix en una nova síntesi la contradicció Partit-Classe que defineix el proletariat -o la humanitat determinada històricament com a classe assalariada- en la societat de classes.
En l'era de la Revolució Proletària, el moviment de la Classe cap al seu Partit s'expressa en la contradicció entre l'avantguarda de la classe i les masses de la classe. Ja no es tracta de consolidar quantitativament el proletariat com a classe particular en la història, ni de defensar la seva identitat moral com a classe política independent, és a dir, de definir-se i separar-se políticament i socialment respecte de la burgesia; es tracta de sobrepassar, precisament, les condicions que la determinen com a classe política. Aquesta transformació de les tasques del proletariat expliquen que la seva organització d'avantguarda no sigui ni pugui ser una organització de masses, la vocació de la qual és la d'abraçar tota la classe - el que significaria que romandria letàrgica en el nivell econòmic o sindicalista del seu desenvolupament polític - , com el sindicat o el partit reformista, sinó una organització la vocació de la qual sigui la d'elevar-la i la de portar-la cap al Comunisme. I com es tracta de transcendir la seva determinació material com a classe, de, per dir-ho d'alguna manera, negar la seva actual condició empírica de classe social explotada per autotransformar-se i emancipar-se en el Comunisme, transformant i emancipant, al mateix temps, tota la humanitat i elevant-la a un nou estat de civilització, ha de ser una organització que porti una ideologia qualitativament superior, d'avantguarda - el Comunisme - , qui carregui amb la responsabilitat de complir aquesta tasca d'elevació del proletariat fins aquest nou estat de civilització. Els qui, com Anguita i els seus sequaços, s'autoproclamen "comunistes" i, al mateix temps, neguen el leninisme - com en l'últim Congrés del fals PCE, responent als qui, dins de la seva organització, reivindiquen la tornada al leninisme - , és a dir, el Comunisme de la nostra època, la ideologia d'avantguarda que tracta d'elevar a la classe sobre el seu actual estat de classe explotada, adduint, precisament, que, en l'actual societat, en el capitalisme, hi ha un "sostre sòcio-cultural" que no es pot sobrepassar, estan renegant del que defineix essencialment al Comunisme com a ideologia, estan exercint l'oportunisme electoralista més descarat, estan demostrant l'anticomunisme més evident i recalcitrant.
Per tot això, la ideologia és la principal característica que defineix la nova organització d'avantguarda, perquè aquest ideari és el que promou el moviment proletari i el que projecta el seu ser cap a un horitzó revolucionari, és el que li obra la consciència i el desembarassa de la prostració de la seva determinació econòmica com a classe productora de plusvàlua i de riquesa aliena; per això, l'avantguarda proletària ha d'acostar-se a la resta de la seva classe des de la ideologia: aquest és el seu primer pas i la seva premissa com a tal avantguarda, i aquest és el primer pas i la primera premissa del moviment de la classe proletària cap al seu Partit, del moviment revolucionari del proletariat.
El Partit és el moviment revolucionari de la classe "per a ella mateixa". La classe que s'autotransforma de classe explotada en humanitat emancipada és el Partit com a expressió del moviment de la classe en aquesta transformació. Això té diferents solucions segons l'etapa en què el moviment es trobi. Quan, en un primer moment, un sector de la societat adquireix la consciència comunista, però inverteix la majoria dels seus esforços en assumir-la completament i a organitzar la forma de començar a portar-la a la classe obrera, encara no existeix partit ni, en conseqüència, moviment revolucionari, ja que encara es tracta que l'avantguarda ideològica entri a formar part de la classe. Diguem de pas, en aquest punt, que, per constituir-se en part de la classe revolucionària moderna, no és requisit únic i indispensable compartir la seva situació material, la seva posició en el procés productiu, sinó que també es pot ser part de la classe compartint la seva ideologia - que és, en essència, revolucionària - . Aquest és el primer tram que ha de cobrir l'avantguarda (ideològica) per poder ser part de la classe i, per tant, per poder complir el seu paper d'avantguarda (revolucionària). Mentre quedi pendent aquesta tasca, no hi ha avantguarda real, pràctica, no hi ha orientació revolucionària per a la classe, ni, per tant, moviment cap al Comunisme, ni PC.
En un segon moment, quan l'avantguarda ha assumit la ideologia i ha pres contacte amb les masses de la classe, de manera que ha pogut crear un incipient moviment cap aquest ideari, es compleixen les condicions per a l'existència del PC com a organització política específica, perquè la classe, una vegada integrada l'avantguarda al seu si, ja pot començar a transformar el seu moviment espontani en un moviment conscient (revolucionari) cap a la posició ideològica i política de l'ideari i del programa d'aquest Partit, el Comunisme. En aquest moment i en aquest sentit, el PC neix com a organització de l'avantguarda més el moviment de les masses cap a ella .
Posteriorment, aquest moviment ha d'estendre's fins a totes les masses de la classe, per al que l'avantguarda ha d'utilitzar tots i cada un dels instruments polítics que el desenvolupament d'aquest procés exigeixi i permeti: organitzacions de masses per enfortir el moviment revolucionari i la posició política de l'avantguarda, és a dir, per a enfortir al PC; Dictadura del Proletariat, per escombrar els obstacles que la vella societat oposa a l'extensió del moviment; construcció de relacions socials noves, per accelerar l'elevació de la classe cap al Comunisme, etc.