La complexitat dialèctica que és subjacent en el procés de Reconstitució no pot ser reduïda a una única contradicció, i, molt menys, ser aquesta escindida en llurs elements per a designar un paper principal a l'un sobre l'altre. I, tanmateix, en els fets, nosaltres varem exercir ambdues operacions, com ha estat esmentat. Amb això, trencàrem amb el materialisme dialèctic, car, en primer lloc, no es tractava de dilucidar l'aspecte principal i el secundari de la contradicció, sinó de discernir en el procés la contradicció principal de les contradiccions secundàries; i, en segon lloc, discorríem erròniament en separar els dos aspectes de la contradicció –un com a principal i un altre com a secundari –, és a dir, en contemplar-la a l'estil metafísic del dos fan un , en lloc del mode dialèctic de l'un es divideix en dos . En aquest sentit, hem de recordar que la Tesi de Reconstitució demostra que, perquè hi hagi moviment revolucionari (al nivell que sigui, prepartidista o ja amb Partit Comunista), és necessari el vincle entre l'organització d'avantguarda i les masses (línia de masses). La qual cosa suposa que no pot haver-hi separació entre els dos aspectes de la contradicció (avantguarda-masses), sinó que el treball de masses es concep i aplica en funció de les tasques necessàries per a l'organització de l'avantguarda i per al compliment de les seves tasques. El prioritari, doncs, és definir el contingut d'aquestes tasques en cada moment o en cada fase de la Reconstitució, la manera d'organitzar llur compliment i el sector del proletariat sobre el qual ens anem a recolzar per a realitzar-les. Cal que l'avantguarda romangui atenta a cada canvi del contingut de les tasques al llarg del procés a fi de reajustar les relacions organitzatives i els vincles amb les masses que cada moment exigeixi. Aquesta vigilància exclou tot dogmatisme i tota concepció estàtica dels diferents elements que juguin un paper en la Reconstitució, i nosaltres varem caure en el dogmatisme quan valoràrem unilateralment les principals tasques polítiques actuals només des del punt de vista de la nostra organització d'avantguarda, sense cap relació orgànica amb les masses, i quan valoràrem unilateralment el sistema de contradiccions del procés de Reconstitució.
Mao deia que “en el procés de desenvolupament de tota cosa gran hi ha nombroses contradiccions” [1]. És el que denominarem, per al cas que ens ocupa, sistema de contradiccions , la caracterització del qual cobra ara la major importància de cara a la superació dels errors d'anàlisis comesos que ens han conduït per camins polítics infructuosos. Com ja sabem, la Tesi de Reconstitució diu que la contradicció que regeix el desenvolupament del procés de Reconstitució del Partit Comunista és la que es dóna entre l' avantguarda teòrica i l' avantguarda pràctica . Aquesta definició és correcta en general perquè posa al centre del procés llurs elements fonamentals, la unió de la teoria i la pràctica, la idea de fusió del comunisme amb el moviment obrer; però dóna per suposada la superació d'altres contradiccions relacionades amb la reconstitució ideològica de l'avantguarda . Aquesta reconstitució té un contingut principalment teòric i els problemes polítics que l'acompanyen són els que ara reclamen la nostra atenció. En tot cas, forma part del sistema dialèctic que organitza i jerarquitza les contradiccions que donen carta de naturalesa al procés de Reconstitució. Oferim a continuació gràficament aquest sistema en llurs elements i graus principals:
Mao deia, també, que “per a descobrir l'essència del procés de desenvolupament d'una cosa, cal descobrir la particularitat de cadascun dels aspectes de cada contradicció d'aquest procés” [2]. En l'esquema es troben reflectits, a primera vista, l'ordre de les contradiccions que participen en el procés reconstituent, en primer lloc, i les relacions internes fonamentals que s'hi estableixen, de manera que la seva posició en el sistema ens facilitarà el descobriment de “la particularitat de cadascun dels aspectes de cada contradicció”, que demana Mao.
L'organigrama està construït de dalt baix en ordre de menor a major immediatesa des del punt de vista de la necessitat i possibilitat de desenvolupament i solució de cadascuna de les contradiccions del sistema. Està format per l'acoblament d'unitats triangulars superposades els vèrtexs de les quals mostren un element dialèctic la posició del qual determina la seva relació interna amb tot el conjunt d'elements del sistema.
Començant per dalt, observem un mòdul triàdic compost per una base en què se situa la contradicció avantguarda-masses i, en l'alçària, l'altra protagonitzada pel Proletariat i la Burgesia . Aquesta última, la Burgesia , queda fora del sistema (per això no es inclosa en cap triangle), perquè es tracta d'un sistema que descriu les contradiccions en el si de la revolució en la seva etapa històrica pre-revolucionaria: es tracta del sistema de contradiccions que l'avantguarda ha de resoldre i superar, com a condició prèvia al gran enfrontament obert entre les classes principals de la societat moderna. El sistema, doncs, descriu –com s'expressa gràficament en el diagrama– les contradiccions que hi ha dins o que estan darrere del proletariat com a classe revolucionària. La contradicció proletariat-burgesia només pot resoldre's amb la Revolució Proletària ; però, abans, el proletariat ha d'anar solucionant successivament les contradiccions fonamentals –de baix a dalt en l'esquema– que l'habilitin com a classe madura per a iniciar la guerra revolucionària contra la burgesia. El Proletariat com a entitat política, per la seva banda, es desenvolupa en funció de la contradicció avantguarda-masses (que hem situat en la base del triangle superior), que es resol amb la construcció del Partit Comunista (és a dir, el període revolucionari que va des de la constitució del Partit a la Dictadura del Proletariat, quan aquell emprèn tasques pròpies d'aquesta fase de la revolució com ara la construcció del Front Únic, de l'Exèrcit Roig amb masses pertanyents a d'altres classes o la construcció del Comunisme). Aquesta és la contradicció fonamental que explica la naturalesa del partit proletari (Partit Comunista), i és l'adient tractament de la unitat dels seus dos aspectes contradictoris el que permetrà el desenvolupament polític del proletariat com a classe revolucionària. Finalment, la posició dels diferents elements dialèctics a la cúspide del dibuix ens informa que no és la lluita entre el proletariat i la burgesia el problema central en aquesta etapa del procés revolucionari (la Burgesia queda fora del sistema), sinó la lluita per resoldre els diferents problemes que estan relacionats amb la contradicció avantguarda-masses, i, sobretot, els que afecten al seu aspecte principal, l' Avantguarda. En concret, es tracta de les qüestions relacionades amb l'establiment dels vincles necessaris per a aconseguir la unitat d'aquesta contradicció en forma de procés revolucionari, per a la qual cosa la lluita de classes es desenvolupa principalment en el si de la classe obrera entre l'avantguarda i l'oportunisme, el reformisme i el revisionisme que pretenen impedir l'acostament polític i organitzatiu entre les masses del proletariat i la seva avantguarda revolucionària.
Les qüestions que envolten l'avantguarda són, en general, les que centren l'atenció del comunisme en l'actual període. Per aquesta raó, l' Avantguarda ocupa el vèrtex superior del següent mòdul triangular. La contradicció que, al seu interior, determina la seva essència és la que es dóna entre Avantguarda teòrica i Avantguarda pràctica ; per això, aquesta contradicció ocupa la base d'aquest segon triangle. El desenvolupament i la solució d'aquesta contradicció estan lligats al procés de Reconstitució del Partit Comunista , que és el període que la nostra organització considera com a preàmbul necessari a l'existència del partit de nou tipus proletari i al seu ulterior procés de construcció. L'aspecte principal d'aquesta contradicció és l' Avantguarda teòrica , i són les qüestions relacionades amb la recuperació i consolidació d'aquesta avantguarda les que han de ser solucionades per a preparar la seva fusió amb l' Avantguarda pràctica en forma de Partit Comunista. Per aquesta raó, aquella ocupa la capçalera de l'última contradicció, la que està en la base de tot el sistema: la contradicció entre Avantguarda marxista-leninista i Avantguarda teòrica No marxista-leninista .
Una de les principals conseqüències del balanç de l'últim període polític de la nostra organització ha estat, precisament, la presa de consciència de l'existència i de la importància de la contradicció entre l' Avantguarda teòrica marxista-leninista i l' Avantguarda teòrica No marxista-leninista . Una de les causes principals dels nostres errors va ser passar per alt aquesta contradicció i centrar la nostra atenció en les contradiccions superiors del sistema, sobretot la immediatament superior ( Avantguarda teòrica-avantguarda pràctica ) que, vista en perspectiva, presideix el procés polític de Reconstitució, per la culminació del qual hem apostat i en la realització de la qual hem dipositat tots els nostres anhels. Per aquesta causa erràrem en la valoració de les condicions i possibilitats de resolució d'aquesta contradicció. En no realitzar una anàlisi adient del seu aspecte principal (l' Avantguarda teòrica ) no descobrírem que al seu si hi ha una sèrie de contradiccions que és necessari desenvolupar. Aquestes contradiccions es poden resumir en la dialèctica que ha de desenvolupar-se entre l'avantguarda marxista-leninista i aquells sectors de l'avantguarda teòrica que proposen concepcions, idees i tesis polítiques que hi pugnan. La solució d'aquesta contradicció és la reconstitució del comunisme com a ideologia d'avantguarda del proletariat . Només quan el marxisme-leninisme aconsegueixi hegemonitzar la ideologia i la política de l'avantguarda teòrica del proletariat, aquesta podrà dirigir-se a la conquesta dels sectors de la classe que encapçalen les seves lluites de resistència i el seu moviment espontani (avantguarda pràctica). Són, per tant, els problemes teòrics i pràctics que planteja la lluita entre les dues línies a l'interior de l'avantguarda teòrica els que han de centrar, a partir d'ara, la nostra atenció més immediata, perquè és la contradicció entre Avantguarda marxista-leninista i Avantguarda teòrica No marxista-leninista la contradicció principal del sistema dialèctic en què es troba detingut actualment el procés de Reconstitució. Damunt caracteritzem el moment actual des del punt de vista de la nostra organització (aprofundiment en la formació en l'ideologia comunista –i que fem extensiva a tots els destacaments d'avantguarda que s'autoproclamen marxistes-leninistes) i des del punt de vista del proletariat en general (acumulació de forces de l'avantguarda). Doncs bé, ara podem afegir, també, que, des del punt de vista de l'avantguarda –o, si es vol, del moviment comunista–, ens trobem davant un moment on és crucial la implementació i el desenvolupament de la lluita entre les dues línies en el si de l'avantguarda teòrica per l'hegemonia del marxisme-leninisme.
La reconstitució del marxisme-leninisme en la posició d'avantguarda ideològica del proletariat no és, en absolut, un problema exclusivament teòric. Molt al contrari, només pot ser fruit de l'èxit en aquesta lluita entre les dues línies. Per això, seria contraproduent separar els aspectes teòrics dels pràctics en l'actual moment polític. No hem de deixar-nos enganyar pel sentit vulgar, col·loquial, de les paraules. Que l'actual etapa plantegi problemes relacionats principalment amb qüestions teòriques de la revolució no significa que no existeixi cap pràctica de masses que ens ajudi en la tasca. De la mateixa manera, la paraula pràctica no ha de vincular-se únicament –com hem fet gairebé sempre– amb l'activitat entre les masses del moviment pràctic, espontani; també hi ha una línia de masses per a resoldre els problemes de l'avantguarda teòrica , que no n'és altra que els vincles que el marxisme-leninisme ha d'establir amb la resta de l'avantguarda teòrica. Es tracta, en última instància, de superar aquest vici a què els nostres errors ens havien conduït de separar radicalment la nostra activitat teòrica de la nostra activitat pràctica, vici del què ja hem parlat; es tracta, tot plegat, de restituir la unitat dels dos aspectes de la contradicció, que la nostra anàlisi ha definit com a principal, com a forma concreta i actual d'unitat teoria-pràctica. Aquesta unitat implica redefinir les tasques principals i el caràcter i l'objectiu del treball de masses que s'ha de dur a terme per acomplir-les. En altres paraules, el que se'ns presenta ara com el problema fonamental és el d'aclarir políticament i organitzativa l'essència i les formes dels vincles, en el si de l'avantguarda teòrica, entre el marxisme-leninisme i la resta d'aquesta avantguarda i la línia de masses necessària per a elevar-los a les posicions revolucionàries.
El mecanisme del desenvolupament de la contradicció principal ja l'hem descrit anteriorment: es tracta d'anar plantejant lluita entre les dues línies i vincles organitzatius amb els cercles de l'avantguarda teòrica de manera successiva per a anar avançant, des d'aquells amb plantejaments més generals i abstractes i de més llarg abast des del punt de vista dels interessos de la Revolució Proletària, cap aquests altres les inquietuds dels quals van acostant-se més als problemes relacionats amb les necessitats del moviment pràctic. En aquest cas, quan parlem de cercles de l'avantguarda teòrica no ens referim a organitzacions concretes –per bé que sigui sota aquesta forma com ens els trobarem en la realitat–, sinó al grau de proximitat que cada conjunt de problemes teòrics guarda en relació amb les necessitats de la reconstitució ideològica del comunisme, sent l'avantguarda marxista-leninista el punt de referència entorn del que es nuclegen i articulen aquestes necessitats. Així, el primigeni nucli marxista-leninista anirà conquerint gradualment aquests cercles, resolent els problemes teòrics que plantegen des de la lluita entre les dues línies i incorporant-los a la causa de la Reconstitució des de la seva línia de masses. Aquesta és la forma que adquireix la unitat teoria-pràctica en el moment present i atès el caràcter de la contradicció principal que impulsa ara el procés cap al Partit Comunista. El nostre treball pràctic o el nostre treball de masses, per tant, no ha d'assemblar-se al típic treball al sindicat, tot i que probablement el sindicat sigui, en algun moment, un dels llocs on calgui anar a la recerca d'alguns d'aquests cercles d'avantguarda. Però això no ha de confondre'ns fins al punt de deixar-nos portar per la inèrcia de l'activitat pròpia del sindicat i perdre de vista la nostra comesa i la nostra perspectiva, com ens ha ocorregut fins ara. Precisament, un dels prejudicis que amb més afany hem de combatre de cara al nostre futur treball de masses és la nostra mentalitat sindicalista . No hi ha dubte que la tradició revisionista en què ens hem educat i en la que la majoria de nosaltres ha militat durant molts anys, practicant i absorbint formes de treball utilitaristes que ens varen ensenyar més a prostrar-nos davant la marxa del moviment obrer que a preparar-nos per a convertir-nos en la seva avantguarda, ha deixat una empremta pregona en la nostra concepció de la política i del treball de masses, concepció que pot resumir-se com a sindicalisme , obrerisme , economicisme o qualsevol altre concepte que indiqui espontaneïsme polític . I aquest llast l'hem estat arrossegant fins aquí, contribuint amb això a agreujar les deficiències del nostre treball. Cal, doncs, posar les mesures per a combatre aquesta herència i reprendre l'esperit leninista en la labor de la construcció de quadres, en la perspectiva de la creació dels tribuns i dirigents que necessita la Revolució Proletària.
Però no podem finalitzar aquest punt referit a l'anàlisi de les contradiccions que directament pertoquen a l'avantguarda proletària sense fer al·lusió, encara que només sigui breument, a la relació existent entre aquest sistema que determina de manera immediata les tasques més apressants de l'avantguarda, les tasques de la Reconstitució, i el sistema de contradiccions que impliquen directament a les masses , el que regeix la marxa real, material, de la lluita de classes: el sistema compost per la contradicció capital-treball , la contradicció països imperialistes-països oprimits i les contradiccions inter-imperialistes . Aquest sistema es caracteritza, en l'actualitat, perquè la contradicció principal és la que es desenvolupa entre els països imperialistes i els països oprimits, mentre que les altres dues estan atenuades, sobretot perquè la dialèctica capital-treball no supera el pla de la lluita de classes econòmica, a causa de l'hegemonia que deté el reformisme en el moviment obrer, d'una banda, i que, de l'altre, el sistema de relacions internacionals està configurat de manera unipolar, està dominat per una sola potència hegemònica (és per això que és absolutament fals posar en primer pla la contradicció inter-imperialista, car no hi ha altres centres ni blocs d'aliances imperialistes que puguin competir amb la superpotència econòmica i militar ianqui, ni estem davant un període de preparació d'una nova guerra imperialista mundial –com defensa erròniament un sector del moviment comunista internacional– sinó de col·lusió entre potències). Per la seva banda, la relació entre el sistema mundial de contradiccions i el sistema de contradiccions de la classe obrera revolucionària es caracteritza perquè es desenvolupen de manera paral·lela, sense gairebé contacte mutu, sense vincles que permetin la influència d'aquest sobre aquell. Aquest divorci no és sinó la suprema expressió de l'escissió que preval en el si de la classe proletària entre la seva avantguarda i les masses. Només des de la solució del conglomerat de contradiccions que conformen el procés de constitució de la classe obrera en classe revolucionària podrà elevar-se l'antagonisme entre capital i treball fins al nivell polític revolucionari de la lluita de classes; i només d'aquesta manera recuperarà aquesta contradicció el protagonisme del procés social, i serà entorn del seu eix que es desenvoluparan i es resoldran les altres contradiccions de la nostra època. D'aquesta manera, també, amb el retorn al primer pla de la dialèctica capital-treball (la lluita de classes entre la burgesia i el proletariat), es trobarà l'ocasió per a posar novament i millor de relleu la forma concreta que millor expressa i des de la que millor es pot resoldre la contradicció general que presideix tot el desenvolupament del capitalisme i al propi capitalisme com a mode de producció: la que s'aguditza cada vegada més entre el progressiu caràcter social de la producció i la forma privada d'apropiació [3].
[1]MAO TSE-TUNG: Obras escogidas . Madrid, 1974. Tom I, pág. 345.
[2]Ibidem.
[3] “ Els mitjans de producció i la mateixa producció s'han fet essencialment socials. Però se sotmeten a una forma d'apropiació que té com a pressupòsit la producció privada per individus, en la què cadascú posseeix el seu propi producte i el porta al mercat. En aquesta contradicció que dóna al nou mode de producció el seu caràcter capitalista es troba ja en germen tota l'actual col·lisió . Com més es va estendre el domini del nou mode de producció en tots els camps decisius de la mateixa producció i per tots els països econòmicament importants, reduint la producció individual a unes restes irrellevants, tant més violentament va haver de sortir a la llum la incompatibilitat entre la producció social i l'apropiació capitalista .” (ENGELS, F.: La subversión de la ciencia por el señor Eugen Dühring (‘Anti-Dühring') . Barcelona, 1977; pàgs. 281 i 282).